El dia era núvol, però no tan dolent com per quedar-se a casa. Era un dia fresc, perfecte per caminar.
Vàrem anar pel centre del poble fins a trobar el camí de terra senyalitzat com a PR-201 que ens portaria al cim del Turó de Montsoriu. Anàvem tranquils, rient, xerrant, gaudint de l'entorn, sense pensar en com podria acabar l'excursió.
En una hora i mitja ja érem al cim, davant el Castell de Montsoriu, més important del gòtic dels Països Catalans. El cel es va començar a tapar i començarem a baixar. Ho podíem haver fet pel mateix lloc però ens vam arriscar a tornar pel camí mes llarg.
De sobte els núvols es van tornar més foscos i arribà la pluja. No teníem res, només una motxilla i aigua, així que va tocar córrer. Vàrem arribar ben xops. I va parar de ploure!
Vàrem anar pel centre del poble fins a trobar el camí de terra senyalitzat com a PR-201 que ens portaria al cim del Turó de Montsoriu. Anàvem tranquils, rient, xerrant, gaudint de l'entorn, sense pensar en com podria acabar l'excursió.
En una hora i mitja ja érem al cim, davant el Castell de Montsoriu, més important del gòtic dels Països Catalans. El cel es va començar a tapar i començarem a baixar. Ho podíem haver fet pel mateix lloc però ens vam arriscar a tornar pel camí mes llarg.
De sobte els núvols es van tornar més foscos i arribà la pluja. No teníem res, només una motxilla i aigua, així que va tocar córrer. Vàrem arribar ben xops. I va parar de ploure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada