El Castell de Montsoriu

El dia era núvol, però no tan dolent com per quedar-se a casa. Era un dia fresc, perfecte per caminar.

Vàrem anar pel centre del poble fins a trobar el camí de terra senyalitzat com a PR-201 que ens portaria al cim del Turó de Montsoriu. Anàvem tranquils, rient, xerrant, gaudint de l'entorn, sense pensar en com podria acabar l'excursió.

En una hora i mitja ja érem al cim, davant el Castell de Montsoriu, més important del gòtic dels Països Catalans. El cel es va començar a tapar i començarem a baixar. Ho podíem haver fet pel mateix lloc però ens vam arriscar a tornar pel camí mes llarg.

De sobte els núvols es van tornar més foscos i arribà la pluja. No teníem res, només una motxilla i aigua, així que va tocar córrer. Vàrem arribar ben xops. I va parar de ploure!

Bordes de Noarre

Les bordes són unes cases de pedra que es feien servir per aprofitar les pastures i guardar el bestiar a zones d'alta muntanya. Les de Noarre tenen la peculiaritat que estan restaurades i es fan servir de segona residència.

Es troben a tres quilòmetres del Càmping de Graus, Tavascan, Pallars Sobirà, i només es pot arribar caminant. Seguim els senyals grocs de la travessa de la Porta del Cel. Anem per corriols endinsant-nos pel bosc tot seguint el riu Tavascan.

Estem sols i només sentim els sorolls propis de la muntanya: riu, ocells, aire... Arribem a un pont de fusta que en creuar-lo trobem cinc o sis cases de pedres i fusta. Són molt antigues, semblen abandonades i aturades en el temps. De sobte sentim uns nens que riuen. Descansant al mig de la natura trobem dues famílies que estan de vacances. Quina tranquil·litat, quina enveja!