Castellar de n'Hug

Com que no tenia clar quin tipus de sortida volia fer (cultural, senderista, gastronòmica) m'he posat a buscar amb Google i he trobat un lloc interessant: Castellar de n'Hug situat a 1395m a la comarca del Berguedà.

He trobat una web molt completa on explica la història del poble, festes, tradicions i gastronomia. També podem trobat tot tipus d'allotjaments. Es diu Viu a Castellar de N'hug tot l'any. Ens hi podem perdre amb la quantitat d'informació que hi ha.

Si ens agrada caminar podem anar fins a les Fonts del riu Llobregat. És un camí apte per a tothom. A la web rutespirineus.cat trobarem l'itinerari a seguir des del poble fins al naixement del riu. 

Com és un poblet petit i rural per cercar allotjament he preferit consultar la web de l'ajuntament, on trobem cases de colònies, albergs, hostals.

Si ens agraden els museus, podem visitar la fàbrica de ciment Asland, un impressionant edifici modernista, ara convertit en el Museu de Ciment Asland. A la seva pròpia pàgina web podeu trobar informació, horaris i preus.

I no podem marxar d'aquí sense probar productes típics de la seva gastronomia: croissants de quilo i llonganisses de metro!

El Castell de Montsoriu

El dia era núvol, però no tan dolent com per quedar-se a casa. Era un dia fresc, perfecte per caminar.

Vàrem anar pel centre del poble fins a trobar el camí de terra senyalitzat com a PR-201 que ens portaria al cim del Turó de Montsoriu. Anàvem tranquils, rient, xerrant, gaudint de l'entorn, sense pensar en com podria acabar l'excursió.

En una hora i mitja ja érem al cim, davant el Castell de Montsoriu, més important del gòtic dels Països Catalans. El cel es va començar a tapar i començarem a baixar. Ho podíem haver fet pel mateix lloc però ens vam arriscar a tornar pel camí mes llarg.

De sobte els núvols es van tornar més foscos i arribà la pluja. No teníem res, només una motxilla i aigua, així que va tocar córrer. Vàrem arribar ben xops. I va parar de ploure!

Bordes de Noarre

Les bordes són unes cases de pedra que es feien servir per aprofitar les pastures i guardar el bestiar a zones d'alta muntanya. Les de Noarre tenen la peculiaritat que estan restaurades i es fan servir de segona residència.

Es troben a tres quilòmetres del Càmping de Graus, Tavascan, Pallars Sobirà, i només es pot arribar caminant. Seguim els senyals grocs de la travessa de la Porta del Cel. Anem per corriols endinsant-nos pel bosc tot seguint el riu Tavascan.

Estem sols i només sentim els sorolls propis de la muntanya: riu, ocells, aire... Arribem a un pont de fusta que en creuar-lo trobem cinc o sis cases de pedres i fusta. Són molt antigues, semblen abandonades i aturades en el temps. De sobte sentim uns nens que riuen. Descansant al mig de la natura trobem dues famílies que estan de vacances. Quina tranquil·litat, quina enveja!

Benvinguts a Racons a Catalunya

Tinc afició a la muntanya i sempre que tinc l'oportunitat faig una escapada. 

Puc pujar a un cim, fer una travessa d'uns quants dies pel Pirineu, fer un llarg camí per veure un salt d'aigua, endinsar-me a una cova... 

Gràcies a això he anat a poblets petits que "quasi no surten al mapa", he trobat ermites que només es pot arribar caminant, he passejat per un bosc encantat. 

I moltes coses més que m'agradaria compartir amb vosaltres.